La destrucció ja s’ha acabat
i el que queda és només amargor.
D’aquí un dia neixerà qualque cosa,
creixerà fins i tot una flor,
Però jo ja no seré qui la vegi,
perquè jo ja haurè canviat,
i aquests mateixos ulls
ja no hi seran per admirar-la.
Animals fantàstics, animals mundans;
de tot hi havia al nostre univers.
Ara no queda el jaguar, ni queda tampoc la
[llúdria.
No queda la matinada,
no queden els vespres,
només dues persones inventades.
Que cremi tot el camp.
Que escampin les tarantules
i les cuques de llum. Que fugin totes.
Que entrin a ca meva, aquesta casa
que he buidat.
Deixa que elles se salvin.
Jo avui som, però no aconseguesc ser-hi.
Construïr, construïr, però que fem
amb tanta destrucció?
Què fem amb tant de foc, amb tant
i tant de fum que no sabem
ni tan sols d’on vé?
La destrucció ja s’ha acabat,
però el foc encara roman.
I aquí estic, obrint les portes de casa
a les tarantules. A les llúdries, i a
les cuques de llum. Totes entren,
i ocupen el que un dia fou la meva llar.
No puc evitar preguntar-me,
però, on és el jaguar?
Por Jaguar
VIRU VIRU 